Menjablanc

El Menjablanc són unes postres d’origen medieval típiques del Baix Camp i concretament de la ciutat de Reus. Es tracta d’una crema d’ametlles que porta sucre, midó de blat de moro o d’arròs, pell de llimona i canyella.

El resultat és una crema blanca i suau amb una textura fina i espessa que se serveix en una tarrina de ceràmica i que és ideal per acabar un àpat amb un gust dolç, tot i que també se sol menjar com a esmorzar o berenar.

Està datat que aquestes postres s’elaboren a la ciutat de Reus des de l’inici del segle XVII, però els seus orígens es remunten més enrere, al segle VIII. Malgrat això, la recepta ha anat patit canvis amb el pas dels anys, per exemple afegint-hi sucre quan aquest producte va arribar a Europa.

Per a molts, el menjablanc és un plat típic de la Quaresma. De fet, no inclou ni llet animal ni ous, per tant són unes postres d’abstinència de carn, que encaixen amb aquestes dates. El més popular és que en els àpats de Setmana Santa, sobretot el Dijous i el Divendres Sant, se serveixi menjablanc de postres acompanyat dels bunyols, o altrament dits orelletes depenent de la població.

En l’actualitat es pot trobar en moltes botigues de la capital del Baix Camp el ‘Menjablanc de Reus’, un preparat natural en pols que va néixer l’any 1917 per facilitar al gran públic l’elaboració d’aquestes postres medievals.